La composició de les façanes responen òbviament a un equipament públic. Quant a la façana principal s’ha intentat que sigui reflex de l’interior, tant en volums com en textures i materials, sense perdre el record i l’imatge de la façana anterior. El pany de façana principal s’ha tractat amb un cert racionalisme molt actual, no exempt de lligams amb d’altres arquitectures de la pròpia ciutat, on les referències a l’anterior façana son constants. L’arcada d’accés respon clarament a la voluntat pública de l’edifici i es complementa amb l’atri de columnes interior i el canvi de paviment exterior. El gran finestral que comunica els tres foyers té exactament la mateixa proporció que l’escenari i pretén ser la base d’un joc on els espectador esdevenen actors respecte del públic que passeja per la Rambla. Els forat superiors recorden el llenguatge de la façana anterior. El material principal és la pedra aplacada en dos diferents textures i acabats. S´ha optat per aquests materials per ser comuns a l’entorn. La fusta baquelitzada que remarca el finestral principal, pretén ser reflex de l’interior i col·laborar en el joc esmentat. Es tracta d’un acabat tou i gens agressiu amb l’ambient de la Rambla.
La disposició entre mitgeres, constreny l’edifici en menys de 20m. La diferència de nivell entre accés frontal i posterior condiciona la situació d’escenari i platea, tot i que allibera un ampli vestíbul i el Foyer Ixart, independitzable, obert a la Rambla. Aquest comunica amb el segon i el tercer (platea i amfiteatre) propiciant mirades i trobades.
El nou edifici recorda el vell cine-teatre: façana telescòpica, óculs, i màscara. El gran finestral converteix els espectadors en actors respecte dels vianants. La integració amb l’entorn no renuncia al protagonisme que li correspon.
L’austeritat defineix els interiors sense perdre expressivitat. Llàgrimes ornamentals, flautes acústiques i cornises que es multipliquen sobre els elements.
Escenari de 239m2, amb boca de 12mx7m. Dues galeries, pinta amb entramat metàl·lic, fossat d’escenari, fossat per a 40 músics, dos ponts de sala i un pont de boca, permeten la necessària versatilitat funcional i tècnica.
La disposición entre medianeras, encorseta el edificio en menos de 20m. La diferencia de nivel entre acceso frontal y posterior condiciona la situación de escenario y platea, aunque libera un amplio vestíbulo y el Foyer Ixart, independizable, abierto a la Rambla. Éste comunica con el segundo y el tercero (platea y anfiteatro) propiciando miradas y encuentros.
El nuevo edificio recuerda el viejo cine-teatro: fachada telescópica, óculos, y máscara. El gran ventanal convierte a los espectadores en actores respecto de los paseantes. La integración con el entorno no renuncia al protagonismo que le corresponde.
La austeridad define los interiores sin perder expresividad. Lágrimas ornamentales, flautas acústicas y cornisas que se multiplican sobre los elementos.
Escenario de 239m2, con boca de 12mx7m. Dos galerías, peine con entramado metálico, foso de escenario, foso para 40 músicos, dos puentes de sala y un puente de boca, permiten la versatilidad funcional y técnica.
The construction was built between party walls, confining the theatre in less than 20m. The difference level between the way in and the back entrance, make a conditional to the stage and stalls location. Nevertheless it offers a large hall and the Ixart Foyer, independent room open to the Rambla.
This foyer is connected to the second and the third (stalls and balcony) favoring looks and meetings.
The new building reminds the old cinema: telescopic front, oval windows, and mask.
The large window invites to participate and change the spectators in actors. The smoothly integration with the environment does not exclude its prominence.
The austerity marks the interiors without give up expressivity. Ornamental tears, acoustic flutes and cornices that is followed in furniture’s.
Stage of 239m2, proscenium arch of 12mx7m. Two catwalks, metallic gridiron, trap room, orchestra pit for 40 musicians, two lighting bridges and another one in proscenium, which allows a required technical versatility.